2. Les Instal·lacions de l'habitatge

1. Les instal·lacions de l'habitatge


Són una conseqüència de les necessitats dels seus ocupants. Per satisfer-les, ha de disposar de les instal·lacions que el proveeixin dels diferents subministraments i serveis. Per tant, entenem per instal·lacions de l'habitatge el conjunt d'elements encarregats de subministrar i distribuir l'aigua, l'energia i les comunicació.

2. La instalació d'aigua
Resultat d'imatges de instal·lacions de l'habitatge

Entenem per aigua potable aquella que és adequada per a l'alimentació i no produeix alteracions a l'organisme, per això, l'aigua per beure, cuinar, rentar-nos etc. ha de ser potable.
La instalació d'aigua d'un habitatge està formada per:
  • La xarxa d'aigua sanitària.
  • La xarxa de sanejament de les aigües residuals i les pluvials.

El cicle d'utilització de l'aigua


La xarxa d'aigua sanitària

És la instal·lació interior que permet el subministrament d'aigua freda i calenta a tots els punts de la casa on sigui necesària.
Totes les cases tenen una clau de pas general que connecta directament a través de dipòsits i també hi ha un comptador que controla el consum.

La xarxa d'aigua està formada per dues canalitzacions independents. La instalació d'aigua freda i la de aigua calenta sanitaria.


Elements de la xarxa d'aigua sanitaria:
  • Ser resistents a la corrosió de l'aigua
  • Soportar la pressió de l'aigua de la xarxa
  • No alterar la possibilitat ni les caracteristiques organoleptiques de l'aigua (olor, sabor i color)

Canonades
 Són els conductes que transporten l'aigua des de l'entrada de l'habitatge fins als diferents punts d'ús: aparells sanitaris, rentadora i rentavaixella. Poder ser d'acer galvanitzat, de coure i plàsic.
El diàmetre de les canonades està en funció del cabal d'aigua que cal subministrar. 

Les claus de pas
Són les vàlvules manuals que permeten obrir o tallar el pas d'aigua a les canonades i poder manipular la instal·lació sense perill de fuites.

Les aixetes
Són els dispositius manuals amb què es regula el cabal d'aigua en els punts d'utilització.

Els escalfadors
Serveixen per alimentar la xarxa d'ACS , utilitzen el poder calorífic dels combustibles o l'energia elèctrica per escalfar l'aigua.
Els ,és utilitzats són els de gas (butà, natural o manufacturat) i els elèctrics.

 
 Els dipòsits
Com a mesura preventiva en el cas d’un tall en el subministrament d’aigua, molts
habitatges tenen dipòsits per emmagatzemar-ne una certa quantitat.

Aparells Sanitaris
Els aparells sanitaris són els elements que faciliten la higiene personal i les
tasques de neteja amb les condicions higièniques i sanitàries adequades. Els elements habituals d’una cambra de bany són: vàter, lavabo i banyera o dutxa, i sovint també un bidet.

La xarxa de sanejament: aiguas brutes o residuals:
La xarxa de sanejament o instal·lació de desguassos és l’encarregada de
recollir i canalitzar aigües residuals i pluvials cap a les clavegueres.

Elements de la xarxa de sanejament
Els principals elements que formen la xarxa de sanejament són els següents: si-
fons, derivacions, baixants, col·lectors, arqueta sifonal.

Sifons
Sistema de tancament hidràulic (perquè forma un tap d’aigua) que permet eva-
cuar les aigües residuals i impedeix que les males olors entrin a les cases. S’instal-
len en els forats de desguàs dels aparells sanitaris.

Derivacions
Connecten els diferents aparells sanitaris amb els baixants.

Baixants
Conjunt de canonades verticals que recullen les aigües de derivacions, vàters i
teulades. És necessari que estiguin ventilats.

Col·lectors
Són les canonades horitzontals enterrades al subsòl que, connectades als bai-
xants, directament o a través d’arquetes, canalitzen les aigües evacuades fi ns a
l’arqueta sifonal.

Arqueta sifonal
Punt de connexió de la xarxa de sanejament amb la claveguera. Fa la funció de
tancament hidràulic i impedeix que les pudors i les rates de les clavegueres entrin
a les cases pels desguassos. S’ha de netejar periòdicament.

Manteniment i conservació de les instal·lacions d’aigua
L’aigua, que duu un alt contingut de sals, com ara la calç, deteriora les instal-
lacions i crea problemes importants, sobretot a les instal·lacions d’aigua calenta.

És recomanable que un tècnic competent o un instal·lador reconegut faci una re-
visió completa de la instal·lació cada dos anys, i una d’estanquitat (per comprovar
que no hi hagi fuites) cada quatre.

La instal·lació de gas

La instal·lació de gas s’encarrega de fer arribar el gas combustible als gaso-
domèstics i d’evacuar, si és necessari, els gasos resultants de la combustió
amb les màximes condicions de seguretat.
-Gasos liquats del petroli (GLP). Gas butà i gas propà.
-Gasos canalitzats. El gas natural i el gas manufacturat es distribueixen en estat
gasós a través de canonades soterrades, des dels centres de distribució o de
producció fi ns als habitatges.


 







La instal·lació elèctrica
 La instal·lació elèctrica té la funció de subministrar energia elèctrica a l’ha-
bitatge, tot garantint la seguretat de les persones i el bon funcionament
dels aparells i de la mateixa instal·lació.








Elements constitutius de la instal·lació elèctrica
Format per
Instal·lació enllaç

 La instal·lació interior
Quadre de comandament i protecció























 Les instal·lacions de calefacció i climatització

·La instal·lació de calefacció controla la temperatura de l’habitatge i la man-
té superior a la de l’exterior.

·La instal·lació de refrigeració controla la temperatura de l’habitatge i la
manté inferior a la de l’exterior.

·La instal·lació de climatització controla la temperatura i la humitat de l’ha-
bitatge i les manté en els valors adequats per al confort ambiental.



La instal·lació de calefacció

• Calefacció per convecció natural. La transmissió de la calor es fa fonamental-
ment per convecció, mitjançant els radiadors. Normalment l’element transmis-
sor és l’aigua; per això també es coneix com a calefacció per aigua calenta.

• Calefacció per convecció forçada. Bàsicament consisteix en un aparell de pro-
ducció d’aire calent que l’impulsa per una xarxa de conduccions dins a l’estança
a escalfar. També es coneix com a calefacció per aire calent.

• Calefacció per radiació. Es basa en l’aprofitament de la radiació com a forma
d’emissió de calor. Consisteix a escalfar l’habitatge mitjançant canonades d’ai-
gua calenta o resistències elèctriques encastades en terres, sostres i parets. Si
només s’instal·la al terra, també es coneix com a calefacció per terra tèrmic o
terra radiant.














 Parts de la instal·lació electrica

 
• La caldera s’encarrega d’escalfar l’aigua i distri-
buir-la pel circuit amb l’ajuda d’una bomba de
circulació.





• El vas d’expansió és l’element que absorbeix les
dilatacions que experimenta l’aigua del circuit
en escalfar-se.





• El circuit de distribució de la calor està format
per un conjunt de canonades, radiadors, pur-
gadors, aixetes i claus de pas.