L'accés a l'habitatge

Per construir un habitatge cal disposar de sòl on ubicar-lo i de persones especialitzades que realitzin el projecte i la construcció. També cal presupost, un promotor, i els permisos de l'administració pública.

• Els diners: Necesaris per comprar el sòl, el material i per pagar als tècnics.
• El promotor: persona o empresa que decideix construir l'habitatge
• La administració pública: otorga els permisos un cop ha verificat el projecte i fa inspeccions un cop acabada l'obra per comprovar que s'ajusta al projecte aprovat.

Promotors:
La promoció d'habitatges pot ser pública o privada.
Privada quan el promotor és una persona particular o una empresa constructora o immobiliària.
Pública quan el promotor és l'administració.

Permisos:
Un cop es disposa del sòl edificable, encarrega el projecte a un arquitecte o empresa d'arquitectura. El projecte és revisat pels tècnics municipals, que otorguen la llicència d'obres. Ja es pot començar a treballar.
Després de l'obra, els tècnics de l'administració local comproven que s'ha construït segons el projecte, i si és així, concedeixen al promotor la llicència de primera ocupació.
Per contractar els subministraments i serveis bàsics, cal la cèl·lula d'habitabilitat. Que és un document que indica que l'obra està acabada i  reuneix les condicions d'habitabilitat  per fer ús de l'habitatge.

Hipoteques:
La forma d'obtenció de diners per construir o comprar un habitatge s'anomena finançament, mitjançant una entitat bancaria que et presta diners que has de tornar en quotes mensuals en un període de temps, aquest període s'anomena període d'amortització que acostuma a ser entre 15 i 30 anys.
El preu pot variar segons la situació econòmica en cada moment. Es coneix com a interès. Que és un percentatge anual respecte a la quantitat prestada.
Totes aquestes questions es presenten davant el notari i queden reflectides en un contracte.
La garantia del préstec és el mateix habitatge. Si no es tornen els diners, s'el queden.
Hi ha diferents modalitats d'interès:

Fix: No varia el preu
Variable: Varia el preu segons el preu del mercat hipotecari.
Mixt: Els primers anys no varien però després si.

Per saber el preu que té el mercat hipotecari s'utilitza l'index de referència, el dos utilitzats són l'IRPH i L'Euribor.
TAE: proporciona un tipus d'interès anual en %.
Cal recordar que abans de la compra de l'habitatge es necesita almenys un 20%

Lloguer:
El propietari de l'habitatge és el que el cedeix durant un temps determinat a canvi del pagament.

Ajuts:
Com que l'accés a l'habitatge és un dret constitucional. L'administració en facilita la compra o el lloguer a families amb ingressos baixos, anomenats protegits.
Hi ha 3 tipus d'habitatges protegits:
-Els de régim especial.
-Els de régim general.
-Els de preu concertat.

2. Les Instal·lacions de l'habitatge

La distribució

Els habitatges estan distribuïts en diferents espais anomenats habitacions, que reben un nom específic en funció de l'activitat principal que s'hi desenvolupa. dormitori, menjador, sala, rebedor, cuina, bany, etc. Hi han altres espais exteriors no coberts com balcons, terraçes, patis...
Cada cambra ha de disposar d'almenys una finestra o porta per on rebre la llum i ventilar-les.
Depèn la funció que realitzen, es poden agrupar en quatre zones principals:

Zona de treball i serveis:
 Destinada a les feines domèstiques i d'higiene personal.
Zona per dormir i d'aïllament:
 La constitueixen els dormitoris i està dedicada al descans.

Zona per viure i estar:
 Comprèn les habitacions on treballem, conversem, mengem, veiem la tv, etc.

Zona d'accés i circulació:
 Permet l'accés des de l'exterior de l'habitatge, la circulació interior, la connexió entre zones i la recepció de persones preservant la intimitat en la resta d'espais.

Un habitatge pot ser satisfactori si es distribueixen correctament els diferents espais i es relacionen entre si amb encert. Per això s'ha de tenir en compte la circulació i la coordinació entre les zones.

L'orientació

Disposar de llum natural a totes les cambres de l'habitatge proporciona una sensació de benestar, a més d'un important estalvi energétic d'il·luminació. Quan la radiació solar es escassa o excesiva també pot implicar un consum de climatització de l'habitatge més elevat.
Lo ideal es dispossar de la llum i escalfor del Sol quan la necessitem.
El Sol surt per l'est i es pon per l'oest. A l'estiu els raigs solars arriben més perpendiculars i amb més intensitat que a l'hivern. El grau d'insolació depèn de l'hora del dia i l'època de l'any.

Orientació Nord: rep poca orientació. Freda a l'hivern i fresca a l'estiu

Orientació Sud: Rep la màxima insolació.

Orientació Est: Rep insolació des de el matí al mig dia.

Orientació Oest: Rep la insolació des de el migdia fins al vespre.

En espanya sense dubte la millor orientació és de cara al migdia (sud).

Emplaçament

S'entén per emplaçament el lloc on s'ha construit l'habitatge.
Un aspecte que cal tenir molt en compte a l'hora de triar l'habitatge per satisfer les nostres necessitats i preferències.

 Emplaçament cèntric, estarà envoltat d'altres habitatges i propers serveis... Potser també sorollós degut al transit o sense gaire vistes.

 Emplaçament a les afores del nucli urbà por oferir més tranquil·litat i millor vistes però pot obligar a desplaçarse per la falta de els serveis bàsics.